esta entrada va dedicada als futus alumnes del curs de Capacitació. En ella penjaré les tasques de producció més importants dels curs, les més complexes o les que més m'han costat a mi d'elaborar.
Sé que hi ha molta gent que, com jo, s'aboca a fer la Capacitació sense tenir experiència prèvia en la docència, i que, igual que m'ocorre a mi, algunes de les tasques encomanades, se li fan costera amunt.
La meua intenció és ajudar-vos un poc en el camí a seguir, i posar al vostre abast l'experiència acumulada al llarg del curs per fer-vos la vida un poc més fàcil.
Treball colaboratiu, no?
Però recordeu, és només com a exemple, el treball ha de ser vostre.
Au, doncs!
VENTALL LINGÜÍSTIC
El ventall lingüístic de SEVE és una de les pràctiques que més m'ha agradat de fer ja que m'ha permès fer un recorregut per la meua vida des d'un punt de vista que mai abans havia fet.
RÚBRICA D'AVALUACIÓ
La pràctica del tema 4 de TILCCO, la rúbrica d'avaluació, és una de les que més m'ha costat d'elaborar, a més de tindre molt de pes en l'avaluació final de l'assignatura. Espere que us servisca.
ACTIVITAT AMB PDI
Proposta d'activitat amb la Pissarra Digital per al tema 6 de TIC i TILC.
Vídeo de l'experiència TIC
Què dir d'aquesta tasca? Ens hem rist fins el mal de ventre gravant-la, no sols jo, sinó també el meu fill. El recull de tomes falses ha estat espectacular, i al final este ha sigut el resultat (no es burleu molt 😉)
Espere que tots estos materials us puguen servir i fer-vos la vida un poc més fàcil.
Quan utilitzem les TIC i Internet, és important la llengua que usem per a la visibilitat dels nostres posts, articles o recursos. Però no menys important és com la usem.
I això és el que hem vist en aquest tema. La llengua que utilizem quan utilitzem les TIC (en el noster cas el català) ha de ser correcta, i el contingut, precís.
Imatge extreta de TIC. Revolució en l'ensenyament
Els diccionaris ens poden ajudar a cercar la paraula més idònia per al que volem dir, però també sinònims i antònims per fer el text més dinàmic. De rebot, també els podem utilitzar quan no sabem com s'escriu correctament un mot. Quasi tots els diccionaris que coneguem, aquells totxos que havíem de carregar a les motilles quan erem estudiants, tenen ja versió online, la qual cosa fa que la seua utilització siga més fàcil i pràctica.
Les enciclopèdies ens ofereixen un coneixement més profund dels conceptes, no sols definicions de mots o paraules. He de reconèixer que no he utilitzat mai les enciclopèdies per als meus escrits, però hem de tenir present que la veracitat dels nostres textos és tan important com la correció lèxica dels mateixos. Al tema ens han mostrat les bonances de l'Enciclopèdia catalana, que compila el saber d'una cinquantena de publicacions de les més diverses temàtiques. Segur que trobem allò que busquem!
Netiquetes
Quan actuem en Internet, no hem de deixar de banda les regles de convivència i conducta que també utilitzem a la vida "real". Aquestes normes són les netiquetes, on podem distingir 6 categories de regles (cortesia, cooperació, estil, etc) que engloben 10 principis bàsics, a saber:
Respectar la imatge de l'interlocutor
No violar l'espai dels altres usuaris
Respectar el temsp dels altres
Adeqüar els enunciats al context
Ser pertinents - Relació
Ser breus - Qualitat
Ser clars - Modalitat
Ús d'emoticones
Estalvi de recursos tipogràfics
Concreció en el tema dels correus electrònics
En definitiva, "la netiqueta [...] censura qualsevol agressió entre els usuaris de la xarxa i vetla per la cooperació en els actes comunicatius" (Torres, 1999)
Ha estat un viatge dur però molt productiu. Hem aprés molt sobre la comunicació, la informació i el llenguatge a Internet. I també sobre com es pot aprendre i ensenyar utilitzant la Xarxa, i el maquinari i programari que podem emprar. I tot això ho hem arrodonit dissenyant les nostres pròpies experiències TIC.
A més, hem descobert un fum de noves pàgines, aplicacions i recursos que podem, i DEGUEM, utilitzar a les nostres classes.
ja estem prop d'acabar el acabar el curs (que curt se'ns ha fet!!)
Repàs del tema 7
En aquest darrer tema hem tractat els diferents aspectes a tenir en compte quan plantegem activitats TIC a l'aula. Aquest aspectes són:
El maquinari
El programari
La pedagogia
L'experiència TIC
Ara els comentarem amb un poc més de deteniment.
Com ja hem dit en diferents ocasions al llarg del curs, quan parlem d'introduir les TIC a l'aula, no es tracta de continuar fent el mateix que feiem abans canviant simplement l'eina de producció, es tracta de pegar-li una volta a tota la metodologia didàctica aplicada. El model de Coneixement del Contingut, Pedagògic i Tècnic (TPACK per les seues sigles en anglès) contempla tot allò que s'ha de "tenir en compte respecte del desenvolupament professional del professorat i la seua vinculació als procesos d'ensenyament - aprenentatge en l'aula on les TIC hi estan presents" (Roig-Vila, et al., 2015).
Imatge extreta de habilidadesdigitalesdocente.blogspot.com
Al gràfic podem veure clarament els 3 pilars bàsics que conformen els estàndards de competències i habilitats digitals que els docents nercessiten, i també totes les possibles interaccions entre ells. D'esta manera, el conjunt de coneixements requerits pels docents serien:
Coneixement tecnològic
Coneixement disciplinar
Coneixement pedagògic
Coneixement pedagògic - disciplinar
Coneixement tecnològic - disciplinar
Coneixement tecnològic - pedagògic
Coneixement tecnològic - pedagògic - discipllinar
La idea d'adaptació a les noves eines de treball és vàlida també per a l'ambient físic. No és recomanable distribuir l'aula a la manera tradicional i dotar cada lloc amb un ordinador o tauleta.
Imatge extreta de Javier Moll
Respecte del maquinari és més aconsellable disposar d'un racó de l'ordinador a l'aula (amb uns quants aparells disponibles segons les necessitats), una aula d'informàtica o una aula mòbil, en la que és el maquinari el que viatja de classe a classe en lloc de ser els alumnes els qui s'hi traslladen (esta darrera seria la millor opció però va lligada a les capacitats econòmiques del centre). Siga com siga, l'aula no ha d'estar ordenada "de cara al professor", sinó en forma de ferradura o de "U" per a facilitar-ne el pas del docent entre els llocs de treball. Pel que fa al programari, l'oferta a la Xarxa és extensa, no sols en programes que podem utilitzar (d'empreses privades o d'accés lliure) sinó també en aplicacions mòbils, web o repertoris de recursos. Ací vos deixe uns enllaços de recopil·lacions de recursos Web educatius, en castellà i en valencià. Amb tota la informació i el material disponibles, ja sols ens queda passar a la pràctica, és a dir, elaborar i posar en marxa les nostres pròpies experiències TIC a l'aula. Però també les experiències TIC poden ser de centre. Ens podem trobar que alguns centres tenen implementat el model TIC-TAC, un model orientatiu amb el que el centre disposa de les TIC i les orienta cap a les TAC (Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement).
Altres qüestions
Quan entres a treballar a un lloc nou, el que esperes es trobar-te amb les millors condicions de treball, un bon ambient i el millor equipament, complet i modern. La teua tasca serà més eficient i, al mateix temps, més fàcil. Arribar a un centre on hi hagués l'últim model de Pissara digital a cada aula, una tauleta per a cada alumne i una aula d'informàtica mòbil amb maquinari suficient per a cada estudiant, seria el desitjable. Evidentment, quan més sucre, més dolç. Malauradament això no serà fàcil que ens ho trobem, almenys no en l'ensenyament públic. Ara bé, si hagués de ser jo la responsable de distribuir els escassos fons disponibles d'un centre, m'hi preocuparia que hi fóssin les pissarres digitals (pot ser no l'últim model, però sí una cosa intermèdia que fos decent i amb la qual es pogués treballar dignament), una en cada aula i una aula d'informàtica, també amb pissarra digital i amb els ordinadors distribuïts en forma de "U" repassant les parets. A les aules també hi haurien alguns ordinadors portàtils per poder-los usar de manera puntual o per a treballar en grups. Esta última distribució és la que utilitzen els alumnes que estan terballant el projecte de la Viquilletra. Aquesta és l'experiència que he vist que més m'ha agradat, per ser la més completa. En primer lloc perquè està relacionada amb la lectura (ja he dit en alguna ocasió que en sóc una apassionada); en segon lloc, pel que fa al contingut, treballen a fons una obra sense la pressió d'una avaluació posterior i utilitzant una gtran varietat de registres diferents (còmic, vídeo, etc); en tercer lloc, perquè permet els professors avaluar aspectes tan importants com la llengua, la presentació, el teball en equip, i als alumnes els permet desenvolupar l'autonomia personal i digital i la comptència d'aprendre a aprendre; i per últim, peruqè a nivell de programari, es treballen multitud d'eines digitals (Moodle, Padlet, Prezzi, etc)
Hola, amics i amigues en esta unitat hem estudiat el maquinari que se sol introduir a les aules per a treballar els continguts amb una metodologia TIC. Principalment hem vist les tauletes i pissarres digitals.
Imatge extreta d'Infobae.com
Pel que fa a les tauletes, són com un ordinador portàtil però molt més pràctiques per lo manejables, encara que també més fràgils, sobretot en mans de xiquets. Les pisasarres digitals, ja siguen interactives o no, són dispositius de prsentació que interactuen amb jun ordinador a través d'un vídeoprojector, i que es poden manipular amb un llapis o amb el dit.
Treballar amb aquest maquinari a l'aula ens aporta grans avantatges:
Permet un accés immediat a la informació i la possibilitat de fer consultes i aclarir dubtes en temps real
Utilització de diferetns recursos multimèdia gràcies a la possibilitat de connexió amb altres perifèrics
Molta versatilitat i capacitat d'adaptació dels recursos a totes les àrees, matèries i nivells d'aprenentatge
Connectivitat multiaccés i al mateix temps, de manera que possibilita l'aprenentatge a distància
Unitats, activitats i treballs que poden ser guardats per a recuperacions posteriors o per ser modificats segons conveniència
A tots estos factors cal afegir que les classes i presentacions esdevenen més atractives, àgils i dinàmiqes per als alumnes, augmentant-hi la participació i la interacció. A més, la possibilitat d'utilitzar la tecnologia tant a classe com a casa, els dóna un plus de motivació. Perquè, no hem d'oblidar, que els joves que estem educant han nascut, es formen i, sobreotot, viuran, en un món que serà tecnològic o no serà.
Imatge extreta de revistaedcacionvirtual.com
I ací és on comença la meua reflexió. La tecnologia ha vingut a fer-nos la vida més fàcil i còmoda (hi ha qui diu que a fer-nos més inútils també, però això és un altre debat).
Siga com siga, la societat futura en la que es desenvoluparan els nostres alumnes com a persones serà una societat més tecnològica, domòtica i electrònica, i nosaltres, com a educadors els hem de donar les eines necessàries perque s'hi puguen manejar dignament en aqueix món, limitant-ne el mal ús i l'abús i potenciant-ne l'aprofitament de les moltes virtuds que els aportaran.
Tanmateix, no hi ha prou en introduir un ordinador dins l'aula o fer-los lliurar els treballs en format Word. Cal fer una revisió completa i absoluta de les metodologies didàctiques. Unes metodologies en les que el paper omnipresent del professor anirà donant pas, a poc a poc, a la figura del mestre-guia, deixant cada vegada més el protagonisme de l'aprenentatge al propi alumne.
Malauradament, no totes les persones tenen el amteix grau de desinvoltura davant les noves tecnologies, i això inclou el col·lectiu docent. Per tant, caldrà una formació permanent del professorat, no sols per dotar-los de les habilitats necessàries per a treballar amb els nous materials, també per a obrir-los la ment a l'univers de noves possibilitats que s'obri davant d'ells. És a dir, necessitem un canvi de xip.
si fins ara hem estat veient aspectes d'Internet com el llenguatge que utiliza o la informació que hi podem trobar, en aquesta unitat ens hem centrat en com podem utilitzar alguns dels recursos que ens ofereix en la nostra tasca d'ensenyar.
Ara sí que anem a dinamitzar l'aula amb les TIC
En primer lloc hem tractat breument els sistemes de gestió de l'aprenentatge i els sistemes de gestió del contingut (LMS i CMS respectivament, per les seues sigles en anglès). Són les plataformes mitjançant les quals mestres i alumnes estan en contacte durant el procés i on s'allotgen els continguts, i les aplicacions amb les que podem publicar-los. Com a exemples, Moodle i el Campus Virtual de la Universitat d'Alacant per als LMS i GoogleSitesper als CMS.
En segon lloc, hem après a diferenciar entre dos tipus d'aprenentatge a Internet. L'e-learning o aprenentatge completament virtual, i el b-learning, que podríem anomenar semipresencial. En referència a aquest últim concepte hem pogut veure un vídeo elaborat per la professora de l'assignatura Rosabel Roig. Tanmateix, vos penjaré dos articles que expliquen més detalladament en què consisteix cadascun dels dos sistemes. 1. Article sobre E-Learning 2. Article sobre B-Learning
Per últim, hem aprofundit en els principals recursos, en quant a contingut, que podem utilitzar a través de la Xarxa per a crear processos d'ensenyament-aprenentatge, i que són:
WebQuest
Cacera del tresor
Blog
Wiki
1.- WebQuest
El seu crador, Bernie Dodge, va definir les WebQuest com "activitats orientades a la investigació on tota o quasi tota la informació que s'utilitza, procedeix de recursos de la Web". És a dir, activitats guiades i estructurades que pretenen reforçar els processos cognitius d'anàlisi, síntesi i avaluació a nivell individual, així com potenciar el treball col·laboratiu. No es tracta únicament de contestar unes preguntes amb la informació trobada a Internet, es pretén que els alumnes desenvolupen el pensament crític, potencíen la creativitat i estimulen el debat i la cooperació per a arribar a un punt comú, que serà un treball final avaluable, ja siga en format paper, audivisual, com a presentació oral, etc.
Són guiades perquè és el professor qui fa una primera tasca de selecció orientativa dels recursos i la informació pertitent; i són estructurades perquè seguiran sempre el següent guió:
Introducció (tema)
Tasca (objectiu de l'activitat)
Procés (grups de treball, desenvolupament i recursos a utilitzar)
Avaluació
Conclusió (treball final)
Orientació didàctica (per als professors)
Ací vos deixe algunes de les WQ que he trobat referents a la literatura i la lectura:
Les caceres del tresor són activitats senzilles on es pretén que els alumnes donen resposta a una sèrie de preguntes que el professor els hi proposa, i utilitzant les adreces web que els hi facilita, per a després contestar a una gran pregunta que hauran d'inferir a partir de les respostes anteriors.
Les parts d'una cacera del tresor solen ser sempre les mateixes:
Introducció (tema)
Preguntes
La gran pregunta
Recursos d'Internet (adreces on burcar la informació)
Portada, avaluació....(opcionals)
Durant l'estudi del tema he trobat un blog que fa també el paper de directori de Caceres del tresor. Especialment interessants m'han semblat les que fan referència a les habilitats socioemocionals.
3.- Blogs
Un blog és una mena de diari personal penjat a Internet però que, a diferència de les pàgines Web, és més dinàmic, informal i permet la comunicació en dues direccions (no solament unilateral), ja que admet comentaris dels lectors, creant una comunitat, i posant en contacte directe l'autor amb els seus seguidors, de manera que es construeix un corrent de feedback molt productiu.
De tipologies de bolgs hi ha quasi tants com d'autors, però sí que tenen tots la mateixa estructura i elements bàsics:
Entrades (articles aportats de manera cronològica):
Títol
Data de publicació
Autor
Comentaris
Etiquetes (classifiquen els continguts)
Informació sobre l'autor (inetnció del blog, aficions, trajectòria, etc.)
Gadgets (faciliten l'accés a altres funcions)
Són els comentaris i la noció de comunitat, les que fan dels blogs una eina tan profitosa per a treballar amb les TIC a les aules. Els usos que en podem fer són ben diferents:
Blog del professor (publicar calendaris, circulars, tasques per a casa, material extra per reforçar l'aprenentatge, etc.)
Blog compartit professor/alumne (activitats viscudes a classe -com cançons, contes o aplicacions- perquè estiguen disponibles també a casa)
Blog per a projectes (llençar preguntes com en una Cacera del tresor perquè les contesten per grups, penjar els treballs en grup, murals, etc.)
Blog de l'alumne (mostrar el que va aprenent, les observacions del dia a dia, sensacions que li provoquen....)
També es poden utilitzar per al que s'anomena aula invertida, que és un concepte que he descobert mentre investigava per a aquest post i que m'ha semblat d'allò més interessant. Es tracta, bàsicament, de canviar la dinàmica de l'aprenentatge, penjant amb anterioritat els continguts que es tractaran a l'aula. Després, a classe es trablallaran els continguts amb projectes i una posada en comú i el professor resol dubtes i afiança el coneixement.
4.- Viqui o Wiki
Les Wikis són llocs web eminentment col·laboratius ja que la seua essència rau en que són els propis usuaris els qui poden crear, redactar, actualizar, editar, enllaçar i, fins i tot, eliminar, les entrades (a diferència dels blogs on sols l'autor en té aquesta capacitat) Però no és aquesta la única diferència entre blog i wiki. Ací en podeu trobar més:
Les wikis, a més, tenen diversos avantatges, com per exemple la facilitat d'ús, la possibilitat d'escriure cada entrada en diferents idiomes, o rel·legar l'ego a un segon plànol gràcies a l'autoria compartida. Ací vos deixe alguns enllaços a Viquis que no són la Viquipèdia:
Amical Wikimedia: Organització independent de voluntaris en pro de la llengua i la cultura catalanes
Viquidites: citacions, frases fetes i dites populars
Viquillibres: llibres de text, tutorials i manuals d'aprenentatge electrònics amb fins educatius
Conclusions
Per acabar aquesta entrada m'agradaria fer un resum dels avantatges i possibilitats d'utilitzar tots estos recursos a les aules:
Potenciar el treball cooperatiu
Apropoar-se a la manera de comunicar-se dels joves
el post de hui tampoc té a vore amb el contingut de l'assignatura TIC i TILC, almenys no directament. Vos posaré en antecedents. Farà cosa d'un any, o un poc més, em va arribar al mòbil un vídeo del discurs de Leticia Dolera quan estava recollint un premi de cinema. En ell feia referència a un parell de dones lligades a la història de la cinematografia de les quals ningú havia sentit a parlar, bé perquè s'havien vist obligades a fer llurs aportacions sota un pseudònim, o bé, perquè aquestes aportacions li havien estat reconegudes a homes. També diu, de passada, que aquesta circumstància, ocórre a tots els àmbits de les arts.
I m'hi va fer pensar. Pensava, que si això és el que passa al món de les arts, no passarà a altres àmbits? D'aleshores ençà, sovint pense que això ho he d'investigar, que quan tinga un poc de temps m'hi posaré. Perque m'interessa. Perque, com pot ser que no conegam el nom de cap dona que haja fet història en cap camp del coneixement? Es que no ha hagut mai cap dona llesta, pionnera, innovadora....? Mai...? En tota la història de la humanitat.....? Cap ni una......? Mai....? En serio.....? (llevat de Marie Curie, és clar!).
Quantes dones us venen a la ment que hagin sigut rellevants en qualsevol camp (història, ciència, divulgació, arts, cinema, etc) i que siguen famoses? A quantes dones ha silenciat la història (una història escrita per homes, tot siga dit)? Doncs bé, ara, la història d'una d'aquestes dones s'ha convertit en una novel·la gràfica anomenada Objetivo Hedy Lamarr. I amb ella, l'editorial Grafito ha fet un poc de justícia. Es tracta de Hedy Lamarr, una austríaca jueva que va patentar un sistema de codificació que, amb el temps, esdevindria l'embrió del wifi. I a més era actriu. Ho vaig descobrir fa uns dies, quan fullejava el diari mentre desdejunava. Eltitular deia el següent: La mare del wifi es fa vinyeta
En eixe moment vaig pensar: "mira, el wifi el va inventar una dona!, ja tenim ací un altre exemple de dona silenciada". Se'ns fa difícil pensar que li deguem algo com el wifi a una dona: és massa difícil, massa tècnic,....massa rellevant, veritat?
Recordant el projecte d'investgació que tinc en ment, he pensat que seria un tema magnífic per a una WebQuest. Una semblant a la dels premis Nobel, però dedicada a les dones silenciades de la història. Què en penseu?
hui m'he decidit a fer una entrada d'aquelles que no estan programades al currículum de l'assignatura de TDAATILC però que són adients als continguts que estem veient al curs de Capacitació, i ho faré amb bona música i en valencià.
Però abans d'explicar-vos que té a veure el grup ZOO amb l'ensenyament de llengües, vos faré una pregunta:
sabeu eixa mena d'orgull patri, de la terra, que se sent quan es pot dir que es té algun vincle, per dèbil que siga, amb algo o algú important? A mi m'ocorre, per exemple, quan dic que Vicent Pascual és de la Valldigna, o que era amiga de Manel Marí a la Universitat (In memoriam amic, se te troba a faltar).
Doncs una cosa semblant vaig sentir quan vaig saber que la cançó de Zoo anomenada "La mestra" parlava d'una mestra de Barx (Era com: "Uau! una cançó de Zoo parla de Barx!". Barx està a uns pocs kilòmetres de Simat, però la cançó ja era un poc meua)
I ara, va i em trobe el títol de La mestra en el llistat de llibres que podem triar per a fer la tasca final en l'assignatura de SEVE, que tracta sobre la mateixa dona. La mestra Marifé Arroyo, impulsora de la introducció del valencià a l'escola pública als anys 80, cosa que li va costar la repressió (si voleu saber un poc més d'ella, podeu picar ací, o llegir-ne una entrevista al Diari de Balears ací).
No cal dir que eixe és el llibre que he elegit per fer la meua ressenya.
Ací vos deixe el vídeo de la cançó de Zoo perquè vegeu de què vos parle, i per amenitzar un poc aquestes hores d'estudi.
hui vinc a parlar-vos de la INFORMACIÓ A INTERNET, que és el tema que hem tractat a la unitat 4 de l'assignatura.
REFLEXIÓ PERSONAL
L'Internet, en tant que font d'informació i coneixement, és veritablement inesgotable. De fet, un dels aspectes en que més s'han centrat els professors és en la "hiperabundància d'informació", i això m'ha fet pensar en el Principi de Pareto, més conegut com la Regla del 80/20, que ve a dir que el 80% de les conseqüències prové del 20% de les causes.
En biblioteconomia (el món del que provinc) es tradueix en que un 20% del fons bibliogràfic rep el 80% de les consultes i préstecs, i que el 80% restant no es consulta mai o quasi mai, i la fem servir per a analitzar l'ús que se'n fa de la col·lecció i ajustar-la a les necessitats dels usuaris, atesa la "hiperabundància de referències", que fa impossible adquirir-les totes.
La llei de Pareto s'aplica a àmbits tan dispars com la psicologia o les finances i, per suposat, és perfectament extrapolable a Internet. El 80% de les nostres recerques se centraran en un nombre limitat de recursos, normalment aquells que ja coneguem de bestreta perquè els hem utilitzat en anteriors ocasions. Hem de tenir clar que mai serem capaços d'abastir el 100% d'allò que es publica a la Xarxa al voltant d'un tema concret (ni tan sols d'un microtema). Els motius de la "hiperabundància d'informació" a Internet són diversos:
Publicació diària de centenars (si no milers) de pàgines noves
Actualització contínua dels recursos publicats
Ràpida obsolescència dels continguts
Caiguda o trencament dels enllaços
Per tant, és clau el concepte de COL·LABORACIÓ a Internet. Allò que no troba ú, ho troba un altre, i és reutilitzable per la resta de la comunitat si ho comparteix.
Ací és on entra en joc la gran capacitat de selecció que hem de tenir els docents i que hem d'intentar transmetre als nostres alumnes. De tota la inforamció que hi trobarem, hem de ser capaços de separar el gra de la palla i quedar-nos amb allò que realment necessitem o ens interessa.
Una vegada localitzat el "millor" contingut, el més adient, ens trobem amb un altre entrebanc. Es tracta de la subjectivitatinherent a l'ésser humà. Per més que ho intentem, sempre quedarà un residu de subjectivitat a la nostra selecció. Poques vegades, sino mai, serem estrictament objectius respecte al que trobem i llegim, de manera que tendim a rebutjar allò que contradiu, o que no s'adequa a les nostres sensibilitats socials, polítiques o procediments; en definitva, a la nostra menera de veure i sentir la vida, i d'aquesta manera, difícilment podrem contrastar diferents postures i punts de vista.
I, el que és pitjor, estarem traslladant aquesta visió subjectiva als nostres alumnes, dificultant que creen una opinió pròpia sobre un tema (estaran contaminats de base amb la nostra perspectiva) i que desenvolupen un autèntic pensament crític.
Per tant, hem d'anar amb molta cura amb els continguts que seleccionem i en com els hi traslladem.
NAVEGACIÓ PER LES WEBS
Ja he dit en alguna ocasió que no sóc docent, no he treballant mai en el camp i no en tinc cap experiència, per això, ben bé totes les Webs que els professors ens han mostrat a la unitat són noves per a mi.
No entraré ací a comentar les webs temàtiques, hi ha moltes i molt variades, i cadascú, en la seua àrea professional ja sap més o menys cap on s'ha de dirigir. Ara em centraré en les pàgines dels portals educatius.
Primer de tot he de dir que m'ha decebut especialment el portal de la Generalitat Valenciana Mestre a casa. Com a mare ja el coneixia, però ara que he tingut l'oportunitat d'estudiar-lo un poc més, m'he refermat en la meua opinió:
Recursos: desorganitzats, desordenats i difícils de buscar i trobar
Estètica: poc visual, intuïtiva i gens atractiva
Informació: escassa, redundant, incompleta i poc adient
Portals lligats: obsolets i poc interessants
Com veieu, les meues sensacions respecte del portal que ens empara com a futurs docents valencians no poden ser més funestes. Ara bé, sols he accedit a la part pública, hi ha algunes pàgines a les que sols s'hi pot accedir mitjançant registre de centre. Desitge encaridament que en elles el contingut millore, ja que si no és així, com diuen al meu poble "estem aviats amb poca roba".
Per contra, les pàgines de la Generalitat de Catalunya són una altra cosa.
Edu365 divideix el seu contingut ben clarament segons les etapes educatives, i dins de cadascuna d'elles, per àrees del coneixment o matèries.
A més, disposa de molt de contingut transversal. Unes càpsules per ajudar els alumnes a realitzar projectes (infografies, pòsters, curts d'animació o línies del temps) ajudant-se de les TIC i diferents aplicacions mòbils, jocs per a l'aprenentatge de l'anglès en totes les seues destreses, prehistòria, consciència mediambiental, ortografia, educació per a la salut, vídeos per a l'ús d'una Internet segura, reconeixement d'obres d'art, etc.
La visió d'Edu3cat és diferent. En una pàgina principal divida per matèries, ens ofereix un seguit de propostes audiovisuals elaborades per diferents centres educatius i altres institucions. És, com diem al començament de l'article, una bona manera de veure què i com estan treballant els altres per poder-ne agafar idees i crear els nostres pròpis projectes
Menció a banda mereix la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya Xtec, tant que mereixeria un post exclusiu per a ella (pot ser el publique més endavant quan tinga un poc més de temps).
La Xarxa ofereix recursos per a pares, alumnes, mestres i famílies en forma d'audiovisuals, plantilles, apps, congressos, cursos, concursos, etc. Disposa d'un catàleg de recursos per a la cerca de material didàctic anomenat Merlí. Està present en totes aquelles iniciatives educatives que es produeixen al territori català, la prova la tenim en que, quan realitzem qualsevol cerca sobre educació a Google sempre ens apareixerà algun resultat (més d'un, en realitat) en el que haja intervingut, ja siga de manera directa, col·laborant o donant suport.
Ara us explicaré grosso modo algunes de les coses que hi podem trobar: ofereix recursos sobre 25 matèries diferents; informació sobre els centres educatius a Catalunya; currículum i orientació per a totes les etapes educatives i les escoles d'idiomes i d'adults; recursos per a la comunitat educativa; activitats de formació; 21 projectes diferents (entre els que s'hi troba el d'"Escacs a l'escola" al que he fet referència en la meua tasca) dels que n'és l'autor o simplement hi participa; i activitats per a la innovació educativa.
Com veieu Xtec ens endinsa en un univers propi i meravellós de recursos i material didàctic que n'és quasi inabastable. Jo ja n'he marcat molts d'ells en el meu Diigo per a tindre'ls a l'abas quan siga docent.
Estem ací de nou. En esta ocasió comentarem la tercera unitat de l'assignatura.
Què he fet en aquest tema
En este tema hem tractat les xarxes socials, em vist les diferents tipologies i els riscos que presenten, i hem debatut al voltant de com es poden traslladar a les aules.
He de reconèixer, que de totes les xarxes socials que s'han exposat a l'ESCENARI, només en coneixia unes poques. N'utilitze activament sols una (Facebook), en tres d'elles tinc comptes oberts però les utilitze molt de tant en tant (Twitter, Instagrami LinkedIn), d'algunes n'he sentit parlar però, amb prou feines sé com funcionen (Pinterest, Flickro Vimeo) i de les altres ni tan sols n'havia sentit parlar...i en són ben bé la majoria! la qual cosa em diu que m'he de posarles piles ràpidament 😊
Llegir la Guia per a l'ús de les xarxes socials m'ha deixat un poc gelà. Se centra molt en els problemes de privacitat de les dades (que certament són un gran problema i possiblement la mare de tots els problemes) però un problema bàsic que ja ha estat intensament tractat en articles, blogs, forums, etc..... Passa molt per damunt del ciberassetjament (el terme sols apareix una vegada) i no en fa cap menció d'altres perills que hem vist al tema com el "grooming" o el "sexting" i que poden afectar més directament els nostres joves (no he pogut trobar la data de publicació, però per algunes expressions emprades, i per tenir en compte xarxes socials totalment obsoletes, com ara Tuenti, em fa l'efecte que la guia és algo antiga --10 anys en TIC són tota una vida-- i pot ser este un motiu de les seues mancances).
Ací vos penje un parell de recursos per aprofundir un poc més en el tema. El primer és un article a El Periódico que ja he deixat al fòrum; el segon és un vídeo sobre l'adicció i altres perills de les xarxes socials.
Tanmateix, estes deficiències van quedar més que cobertes llegint les opinions vessades pels meus companys al fòrum sobre aquest tema (Fil 1. Avantatges i inconvenients/perills). Les vaig gaudir molt. Com també totes les idees exposades en el segon fil de debat sobre l'ús de les xarxes socials a la docència, s'han fet aportacions molt interessants de les que cal pendre nota.
Xarxa social associada a una aplicació
Diigo
La xarxa social que he triat per a aquesta part de la tasca és Diigo (Podeu accedir-hi des d'ací).
És una xarxa de les anomenades de marcadors socials, vol dir que amb ella podem gestionar els marcadors (o favorits) com ho fem amb el nostre navegador habitual, però amb moltes més possibilitats.
Serveix per crear i gestionar la nostra pròpia biblioteca de recursos d'Internet (articles, pàgines Web, documents en pdf, etc)
Funciona de la següent manera:
quan naveguem per la Xarxa i ens topem amb alguna cosa interessant, l'afegim al nostre Diigo (s'haurà instal·lat una xicoteta icona a la barra de marcadors del navegador) i li assignem etiquetes per a poder organitzar tot el contingut.
Però és que, a més, podem marcar textos directament a la pàgina Web, a mode de subratllat, que estaran disponiblies per a nosaltres cada vegada que entrem; i afegir-hi comentaris (com pegar un Post-it)
Com que es tracta d'una xarxa social, que treballa com Twitter, a base de seguidors, podem seguir a persones que habitualment utilitzen les nostres mateixes etiquetes (és a dir, que tenen uns interessos semblants) estar en contacte, formar grups i aprofitar al màxim el treball colaboratiu, vegent quins recursos sobre diferents matèries han localitzat ells que ens puguen resultar profitosos, i a l'inrevés.
Però, sens dubte, la característica que fa d'esta xarxa social una magnífica eina per a treballar a l'escola, és que disposa d'un perfil exclusiu per a professors, accessible encara que ens hajam donat d'alta de manera gratuïta (té alguns vector de pagament així com una versió premmium). És especialment interessant perque permet crear grups de treball tancats i privats, fins i tot encara que els membres no disposen d'adreça de correu electrònic (com és el cas d'alguns menors)
L'únic inconvenient que he trobat és que sols disposa de la versió en anglès.
Per als que no la conegueu, vos deixe un vídeo on s'expliquen les seues utilitats més bàsiques. Jo ja me l'he instal·lat i pense aprofitar-la al màxim, començant per aquest curs de Capacitació en el que tantes coses noves estic descobrint (ale, a la saca....totes gurdadetes per a quan facin falta)
Proposta d'ús de xarxes socials
Com que no he tingut cap experiència com a docent, este apartat és el que més em costa de desnvolupar.
D'entrada, se m'ocorre per a un treball final en un curs de Cicles formatius que els alumnes, per grups, graven un vídeo per a penjar-lo en Youtube mentre realitzen les pràctiques que han après al llarg del curs. Després serien els propis companys els qui els avaluarien i el vídeo quedaria a la xarxa a disposició d'altres centres que en vullgueren fer ús.
També es podria engegar una campanya de conscienciació a Twitter sobre temes com la igualtat, la immigració o el valencià. Crear un hastag i veure fins on arriba.
Un altre projecte que em ve al cap, no seria tant utilitzant les xarxes socials com a eina vehicular sino posant-hi el focus en elles. Per grups, i amb una notícia extreta de Facebook o Twitter per a cadascun d'ells, els demanaria que miraren de contrastar-la i que analitzaren quin ha sigut el seu abast. D'esta manera incentivaria el seu pensament crític.
M-Learning o aprenentatge ubicu
Per fi arribem a la última secció d'esta entrada al blog referida al Tema 3, reflexions sobre l'M-Learning o aprenentatge ubicu, és a dir "poder aprendre en qualsevol moment i en qualsevol lloc".
He de dir que sóc un poc reticent respecte de la utilització dels mòbils com a eina d'ensenyament-aprenentatge.
És cert que d'aplicacions per a mòbils hi ha moltes, quasi tantes com recursos a Internet, cosa que impossibilita coneixer-les totes. Fins i tot hi ha algunes que tracten els continguts escolars com un joc (per exemple: Morfología. Análisis morfológico de oraciones)
Però la meua experiència personal em diu que no són massa útils. Crec que una App mai podrà substituir un docent. Les interactuacions personals, el feedback professor-alumne, l'aclariment de dubtes, o el reforç en aquelles matèries més complicades, o que a algun alumne en concret li puguen costar una mica més, en definitiva, el factor humà, no les podem trobar en una aplicació.
Per descomptat, no es pot ser categòric en açò de la innovació educativa. Sempre pot arribar un bon educand que dissenye un magnífic projecte per a treballar amb mòbils a classe i ens tombe la paradeta.
Confie que eixe dia no està lluny. Continuarem esperant................
